Records vuitcentistes / Josep Oliveras
Oliveras, Josep


En: El Carbassó : revista de l'Armentera. Armentera, núm. 7 (desembre 2009), p. 48-49 : il. (Història) 

Els Fages de Figueres i els inicis de l'associacionisme agrari català (1845-1851) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 41-67 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Societat d'Agricultura de l'Empordà, fundada el 1845, tenia l'objectiu de representar la veu dels propietaris davant la nova administració liberal, la qual, des del 1847, voldrà canalitzar-los a través de les juntes provincials d'agricultura. A través d'El Bien del País, del qual va ser director l'advocat Narcís Fages de Romà, es va mobilitzar els propietaris empordanesos perquè es posessin al davant de les seves explotacions i perquè s'associessin. I també per mostrar els greuges del sector agrari davant el govern liberal moderat. L'experiència empordanesa i més tard gironina acabà influint en la fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1851.

Una Aportació al pensament agronòmic de Narcís Fages de Romà. Les fonts de la Cartilla rural i els Aforismos rurales (1849) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 327-344 : il (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de les referències a llibres i autors citats per Narcís Fages de Romà a la Cartilla rural i Aforismos rurales, obres publicades el 1849, s'estudia quins autors i quines obres havien influït en el seu pensament agronòmic. Una vegada identificades les obres, es constata el domini d'obres de la primera meitat del segle XIX, al costat dels clàssics grecs, romans i renaixentistes. Del missatge agronòmic de les obres de Fages, en destaca la influència que va exercir-hi l'agronomia francesa, en versió original o traduïda, que recull els principis de l'anomenada "nova agricultura".

Tres notes i una carta de Narcís Fages i de Romà a Estanislau Vayreda i Vila en temps prefil·loxèrics immediats / Joan Vallès Xirau
Vallès i Xirau, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 379-392 : il (Història) 
Bibliografia. Inclou transcripció dels documents. Resums en català i anglès.

Donem a conèixer en aquest treball tres notes i una carta enviades el 1878 i el 1879 per l'advocat Narcís Fages i de Romà al botànic Estanislau Vayreda i Vila, relatives a la comissió antifil·loxèrica de l'Alt Empordà, creada i presidida per Fages, i, complementàriament, una carta de la mateixa època (1880) enviada al mateix receptor pel fill de Fages, Carles Fages i de Perramon. Aquesta breu correspondència aporta un petit testimoni de l'actuació d'aquesta comissió, que va ser rellevant en la gran crisi agrícola que la fil·loxera va provocar.

La fil·loxera i la frontera. Nota sobre l'actuació de l'Ajuntament de Figueres en la crisi fil·loxèrica (1878-1882). La zona d'incomunicació / per Eduard Puig i Vayreda
Puig i Vayreda, Eduard


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 391-401
 (Comunicacions) 
Annex.

La comarca de l'Alt Empordà va ser la primera comarca catalana on va entrar la fil·loxera. I va ser la primera comarca on s'aplicaren mesures per fer-hi front, així com mesures per la replantació posterior amb peus americans. Els assajos es van fer en contacte permanent amb la gent de l'altre costat de l'Albera. La proposta de crear una zona d'incomunicació, amb l'arrencada de les vinyes empordaneses en trenta quilòmetres paral·lels a la frontera, per evitar la propagació de la fil·loxera i barrar-li l'entrada en territori català, va ser aprovada per les corts espanyoles. Aquesta mesura que hauria suposat l'arrencada de tots els ceps empordanesos va poder ser aturada, el 1878, entre d'altres, per la unanimitat de l'Ajuntament de Figueres d'oposar-s'hi de ple i encarregar la publicació d'una memòria contrària, La Filoxera y la zona de incomunicación . A la memòria es posava de manifest els perjudicis que ocasionaria i es posava en dubte si serviria per aturar l'entrada de la plaga.

Hisendats i renovació agrícola: la granja-escola de Fortianell / Pere Gifre i Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Revista de Girona. Girona. Any 37, núm. 144 (1991) , p. 72-80 (Els hisendats gironins)